Història de l’osteopatia

Andrew Taylor Still va néixer a l’oest de l’estat de Virgínia. Era fill d’un practicant i pastor metodista. Inicialment va estudiar i va fer d’aprenent del seu pare, i després es va llicenciar a l’estat de Missouri. Posteriorment, a finals de la dècada de 1860, va rebre formació addicional en el Kansas School of Physicians and Surgenos com a metge i cirurgià.

La mort de tres dels seus fills a causa d’una epidèmia de meningitis, va ser per a ell un gran impacte i es replantejà els principis de la medicina, desil·lusionat dels mitjans terapèutics de què disposava. Still estava decebut de la medicina tradicional, que es basava quasi exclusivament en fàrmacs que ell considerava tóxics pels seus efectes secundaris.

En aquell temps es va produir un canvi en l’anomenada medicina tradicional, amb el desenvolupament de les branques de l’anomenada medicina paral·lela: l’homeopatia, la naturopatia i l’osteopatia. Andrew Taylor Still va desenvolupar un nou plantejament de la concepció de la salut i de la malaltia.

Una de les bases principals de l’osteopatia és que l’estructura governa la funció. Defensava que la funció estava condicionada per l’úestructura òssia, de manera que les males posicions de les articulacions determinaven una disfunció orgànica. Aquestes males posicions les corregia per mitjà de manipulacions que ell mateix va desenvolupar i que constitueixen la clau del seu mètode. La manipulació és una tècnica per alliberar el moviment de l’articulació: Sense moviment no hi ha vida. Es tractava d’intervenir sobre les estructures necessàries per restablir la funció òptima. Aquests principis portats a la pràctica es van mostrar molt efectius i la reputació d’Still es va estendre ràpidament pels Estats Units.

L’osteopatia és un concepte global d’enfocar el pacient. És un tipus de medicina natural que pretén donar a l’home la plena possessió del seu potencial físic i psicològic. L’osteopatia no tracta malalties, sinó persones que tenen malalties.

El 1874, Still va tractar el primer cas de disenteria hemorrògica en un nen de quatre anys, cosa que va suposar un gran èxit per a l’osteopatia. A finals del segle XIX, Still comenÌça a publicar els seus textos d’osteopatia i comença a formar els seus primers deixebles. El 1892, Andrew Taylor Still va fundar a Kirksville, a l’estat de Missouri, l’American School of Osteopathy, la primera escola d’osteopatia. L’osteopatia va ser reconeguda als Estats Units com una medicina de ple dret i els osteòpates posseeixen els mateixos drets que els metges convencionals.

L’osteopatia arriba a Europa a través d’alguns deixebles britànics i el 1917 J.M. Littlejohn va fundar la British School of Osteopathy. A través d’Anglaterra es va introduir l’osteopatia a Europa i encara avui segueix essent un punt de referència per a tots els que la practiquen. Va ser el primer país en reconèixer l’osteopatia com una professió i com una carrera independent l’any 1993, reconeguda i aprovada pel Parlament. A Bèlgica, l’any 1997 i a França, Irlanda i Noruega, el 2002, va començar el procés de regularització. La resta de països de la Comunitat Europea, entre ells Espanya, mantenen contacte amb les administracions per tal que es reguli a tots els països de la Unió Europea.

Andrew Still va morir l’any 1917.